Què
són els paradigmes? són esquemes
d’interpretació que inclouen lleis, teories i aplicacions educatives que
afecten als marcs teòrics referencials, a la teoria i a la pràctica educativa.
- Paradigma
conductista: Segons aquest
paradigma, les persones som una màquina que aprèn conductes mesurables,
observables i quantificables, i inclòs aprenem conductes per repetició.
- Paradigma
cognitiu: Organisme que
desenvolupa processos cognitius i afectius/conductuals.
- Paradigma
ambientalista: Paradigma molt
relacionat amb l’escenari on es realitzen les interaccions entre persones i el
medi ambient. L’ambient influeix molt a l’hora d’aprendre.
- Paradigma
constructivista: Segons
aquest paradigma, nosaltres construïm el nostre aprenentatge (professor =
guia).
Implicacions per al disseny de
l’ensenyament
Per tractar aquest apartat, ens podem fer la següent qüestió: com influeixen aquest paradigmes en l’aprenentatge? Per respondre aquesta pregunta, hem de dir que:
- El currículum es considera tancat i obligatori.
- En relació al disseny de la instrucció, hem de dir que és
necessària una definició precisa de
continguts i objectius, sense generalitzar.
- Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.
- L’avaluació dels resultats s’ha
de centrar en el producte final,
sense donar-li importància al procés.
- Pel que respecta a la motivació, podem dir que depèn de reforços externs, necessaris per mantenir-la.
Evolució de model
d’ensenyament-aprenentatge
Seguidament, és bastant interessant tractar el tema de l’evolució del model
d’ensenyament-aprenentatge. Per aquest motiu, hem d’explicar les dues
concepcions d’aprenentatge, el relacionat amb l’adquisició de coneixement i l'aprenentatge relacionat amb la construcció de significats.
-
- Aprenentatge com adquisició de coneixements.
En aquesta concepció, el professor té el
control de l’aprenentatge i transmet la informació per instruir als seus
alumnes. A més, determina els continguts, els quals han d’estar centrats en el
Currículum, i les actituds que els alumnes han d’aprendre a l’aula.
-
- Aprenentatge com a construcció de significat.
En aquesta etapa de l’aprenentatge, l’avaluació no es
centra només en el producte, sinó també en el procés. A més, el paper del
professor consisteix en intervenir en l’aprenentatge de l’alumne (subjecte
autònom), el qual té la funció de desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre. A més, l’alumne té el control de
l’aprenentatge des del principi, ja que és un subjecte autònom. Per tots aquests
motius, cal destacar que l’aprenentatge es concep com recerca activa i
constructiva, en el qual importen els continguts i també els processos.
Seymour Papert
Seymour Papert és un gran matemàtic, científic i educador
que proposa un canvi substancial a l’escola i en els objectius escolars, un
canvi relacionat amb l’element innovador que suposa l’ordinador. Aquest educador també defèn el constructivisme. A més, és
el creador del llenguatge Logo, amb el qual s’utilitza el software Microwords.
Amb
aquest software, s’emprava únicament el mètode de descobriment on els nens
exploraven el programa i es relacionaven amb la mestra o amb una de les
participant-observadors per a aprendre a usar-lo, ja que no hi havia lliçons de
grup ni desafiaments.
Seguidament, també cal aclarir que tant la mestra com
les participant-observadors van emprar tècniques de modelar. A més, el
llenguatge Logo que hem dit amb anterioritat té molts avantatges, les quals
semblen incloure la capacitat meta-cognitiva augmentada (els xiquets
reflexionen sobre els seus propis processos de pensament), la capacitat
millorada de resoldre problemes i la capacitat i orientació espacial
millorades, especialment respecte a la consciència de formes geomètriques i
angles.
Comportaments observats durant
l’aplicació de Logo
-
Construir.
-
Emprar
coses construïdes.
-
Realitzar
papers.
-
Demostrar.
-
Observar.
- Escoltar.
-
Parlar.
-
Preguntar/demanar.
-
Acabar
la participació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario